Els Horts d’Amivera
6 xiques, una aventura vital i l’horta d’Alboraia
Els Horts d’Amivera

Segur que en alguna ocasió has pensat en canviar radicalment de vida. Hi ha qui ho pensa i hi ha qui ho fa. Esta és la història de 6 amigues a qui la idea de viure en comunitat els ha fet donar el salt i canviar per complet la seua forma de relacionar-se amb el món.

Irina, Ana, Alba, Sonia, Gema i Cristina cultivaven per a autoconsum una xicoteta parcel·la de terra a la partida de Vera, en l’horta d’Alboraia. El seu somni compartit era crear una granja urbana. Temps arrere, havien sigut testimoni de com proliferaven als Països Baixos esta mena d’espais educatius, lúdics i de consum. Volien adaptar la seua pròpia versió ací a València.

Van començar a buscar un espai on iniciar el seu projecte associatiu, i en una conversa en l’horta amb Antonio, el seu veí de parcel·la, va sorgir el que es convertiria en el colofó al seu nou projecte de vida: Els Horts d’Amivera.

L’acord

Antonio els va proposar, mig de broma, que si es comprometien a rehabilitar una xicoteta alqueria semi derruïda de la seua propietat, les permetria habitar-la durant els pròxims 20 anys.

Les xiques van acceptar l'envit i des de fa dos anys, amb molts esforços i de manera totalment autodidacta, es van posar mà a l'obra.

‘La idea es fer servir l’edifici principal com a vivenda i l'antic taller annex com a espai divulgatiu per a fer tallers i xarrades. Els horts de al voltant serviran d'experiència per a xiquets i persones en risc d'exclusió social, perquè coneguen bé d'on vénen els aliments, com es cultiven i tinguen així coneixements sobre sobirania alimentària', ens conta Irina Martínez.

L’aventura

Al llarg del camí no han faltat les dificultats. Han hagut de parar en alguna ocasió per problemes de pressupost, ja que s’autofinancen, i el no tindre ni idea de construcció les ha fet entropessar amb multitud de contratemps i tornades enrere.

En l’altre costat estan les alegries, que també hi ha. Les ha sorprès la quantitat d’amics i coneguts que s’han bolcat en ensenyar-les i ajudar-les. Alguna empresa els han facilitat part del material de construcció i asseguren que estan aprenent moltíssim, no només de construcció, sinó també de gestió dels recursos i superació de límits.

No volen quedar-se amb allò aprés, desitgen entregar-ho. Per això, asseguren que a banda dels terrenys d’horta que lloguen els associats per al cultiu d’autoconsum, també faran tallers d’autoconstrucció per a dones, ara que s’han fet expertes a força d’hores, fred i alguna que altra errada.

El futur

Per a octubre tenen previst finalitzar l’obra i poder impulsar este projecte de marcat caràcter social i agrícola.

‘Una de les raons que ens mouen és l’oportunitat de formar part de la repoblació, rehabilitació i conservació de l’horta de València’ assegura Ana Díaz.

Les xiques d’Amivera senten que, tot i les dificultats, este projecte les està portant per un camí en el que cada dia aprenen alguna cosa nova, coneixen a alguna persona interessant o descobrixen que els somnis quan es posen en marxa prenen vida pròpia i es transformen en vertaderes aventures. Esta, les durarà almenys 18 anys més.

Més informació